Hi ha veus que travessen fronteres, però no sempre troben oïdes disposades a escoltar-les. En moltes societats, les persones migrants són objecte de discursos, estadístiques o debats polítics, però poques vegades són reconegudes com a subjectes de paraula pròpia. I tanmateix, escoltar les veus migrants no és un gest de cortesia: és una necessitat democràtica…

No totes les històries s’expliquen igual. Hi ha relats que neixen en veu baixa, en fragments, en silencis. Històries que no segueixen una línia recta, perquè la vida migratòria tampoc ho fa. Contar històries migratòries és un art delicat: requereix escolta, sensibilitat i respecte pel ritme de qui parla. Més que narrar fets, es tracta…