-
No tots els viatges comencen amb una decisió pròpia. Alguns s’inicien quan encara som massa joves per escollir, però prou grans per sentir el trencament de la despedida i l’esperança del retrobament. Aquesta història parla d’una migració marcada per la infància, la reunificació familiar i l’aprenentatge de viure entre llengües, cultures i mirades alienes, transformant…
-
Migrar pot ser un acte de supervivència. Aquesta història narra un viatge iniciat per fugir de la violència i arribar a una identitat viscuda amb plenitud. Entre cicatrius visibles i ferides invisibles, aquest relat parla del cos com a primer territori de lluita, de la resistència quotidiana i del dret fonamental a viure sense por.…
-
Hi ha viatges que no comencen amb una decisió individual, sinó amb una memòria familiar que es transmet de generació en generació. Aquest relat parla d’una migració conscient, nascuda del desig de benestar, d’oportunitats i de reconeixement d’un camí heretat. Entre Xile, Europa i Barcelona, la història d’aquesta arquitecta connecta el desplaçament personal amb el…
-
Hi ha persones que no busquen arrelar-se, sinó comprendre el món des del desplaçament. Aquesta és la història d’una dona per a qui viatjar mai va ser una fugida ni una aventura turística, sinó una manera d’habitar la vida. Des de l’Argentina fins a Europa, Àsia, Oceania i Amèrica Llatina, el camí es construeix a…
-
Hi ha un moment precís en què una persona explica la seva història i, sense adonar-se’n, alguna cosa canvia a l’habitació. Les mirades s’aturen. El temps es fa més lent. I allò que semblava individual —una experiència íntima, un record, una ferida o un somni— esdevé sobtadament col·lectiu. Compartir històries té aquest poder: convertir la…
-
Migrar no és només marxar. És aprendre a viure amb fragments. Fragments de llocs que ja no habitem, de llengües que es barregen a la boca, d’afectes que han quedat a l’altra banda del mar. L’experiència migrant està feta de moviment, però també de memòria. I és en aquesta memòria —íntima i col·lectiva— on es…
-
Aquesta és la història d’un cos en trànsit i d’una dona que va aprendre a escollir-se. Entre Veneçuela, Xile, Mèxic i Barcelona, el camí es desplega com una successió de migracions, comiats, dols i renaixements. És un testimoni sobre l’amor, l’exili no desitjat, la transformació personal i la fidelitat a una mateixa, narrat des del…
-
Cada viatge deixa una empremta invisible. Aquest relat és una travessia a través de fronteres físiques i emocionals, marcada per la pèrdua, la resistència i l’amor que sosté. Des d’El Salvador fins a Barcelona, passant per Guatemala i Xile, aquesta història explora què significa deixar enrere una llar, reconstruir la identitat i aprendre que, fins…
-
Hi ha veus que travessen fronteres, però no sempre troben oïdes disposades a escoltar-les. En moltes societats, les persones migrants són objecte de discursos, estadístiques o debats polítics, però poques vegades són reconegudes com a subjectes de paraula pròpia. I tanmateix, escoltar les veus migrants no és un gest de cortesia: és una necessitat democràtica…
-
No totes les històries s’expliquen igual. Hi ha relats que neixen en veu baixa, en fragments, en silencis. Històries que no segueixen una línia recta, perquè la vida migratòria tampoc ho fa. Contar històries migratòries és un art delicat: requereix escolta, sensibilitat i respecte pel ritme de qui parla. Més que narrar fets, es tracta…